Deia el divulgador científic Carl Sagan que "la ciència és una llum en la foscor". Per a mi és una de les millors metàfores que s'han fet sobre la ciència. En un món on encara perduren les creences i les fes sense cap base només la ciència pot il·luminar el camí. Per cert Sagan té una altra frase sobre la importància que té la pregunta i el dubte sobre la fe, "la primera gran virtut dels humans va ser el dubte i el primer gran defecte la fe". Supose que els creients no estaran d'acord, però si fan una recopilació mental de les guerres, fogueres i assassinats que s'han fet en nom de la fe podran almenys dubtar d'ella.
En aquest bloc anem a fer una recopilació de materials interessants per als alumnes i volem que ells naveguen per l'oceà del coneixement, pel temps i per l'espai com diu el poeta grec Kavafis I amb l'afegit de Lluís Llach II.
La ciència ensenya
el dubte i les meravelles del món, ensenya també el pensament
racional i la llibertat de pensament.
Ensenya a dubtar de
tot. De totes les grans veritats, dels experts i de Déu.
En aquest bloc anem a fer una recopilació de materials interessants per als alumnes i volem que ells naveguen per l'oceà del coneixement, pel temps i per l'espai com diu el poeta grec Kavafis I amb l'afegit de Lluís Llach II.
| ÍTACA |
I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Un viatge ple de reptes i d'aventures intel.lectuals, on haureu de posar el cap i el cor, per arribar a les illes on trobarem els cofres que guarden els millors tresors, les respostes a molts interrogants. Un viatge que esperem no acabar mai.
Quan les coses no ens vagen bé podem recórrer al poema sàpigues company de Pere Quart:
Sàpigues, company,
tu que ets conscient,
que no tot és por,
que no tot és plany,
que no tot són crits
i ràbies i cops.
Ni desig d’amor
ni amor compartit.
Cal pensar tambéi molt aviata aprendre ben bé,amb vocaciói aplicadament,un ofici clar,un treball decent.
Company, cal servirsegons els teus dons,sense vanitat.Si no, què seràs?un número més,un paràsit més,una nosa més.
Si no vols ser esclaudel podrit diner,del poder d’un solo el poder de molts,fes-te abans esclaude les teves mansi del teu cervell,a profit de tu,a profit dels teus,a profit del món.
Tot depèn de tu
i de cadascú.
o al de Invictus de William Ernest Henley
Fora de la nit que em cobreix,
Negra com l'abisme de pol a pol,
Agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
Per la meva ànima inconquerible.
Negra com l'abisme de pol a pol,
Agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
Per la meva ànima inconquerible.
En les ferotges urpes de les circumstàncies
Ni m'he lamentat ni he donat crits.
Sota els cops de l'atzar
El meu cap sagna, però no s'inclina.
Més enllà d'aquest lloc d'ira i llàgrimes
És imminent l'Horror de l'ombra,
I no obstant això l'amenaça dels anys
Em troba i em trobarà sense por.
No importa com d'estreta sigui la porta,
Quan carregada de càstigs la sentència.
Sóc l'amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima.
